dilluns, 14 de febrer de 2022

confluència ingrata

“La vida em va elegir pel seu amor.
La mort, també.”
JOAN MARGARIT

L’individualisme parasitant les magres expectatives de futur social que podríem tindre. Escoltes un company de feina determinant el seu vot a un grup que advoca per la prohibició sense restriccions de l’avortament. Ell n’està fervorosament en contra d’aquesta possibilitat. La vida és sagrada, diu. La llista que se t’acut és tan llarga que fa fins i tot mandra preguntar-li a quina de totes es refereix. Només vols saber -perquè sou tots dos sols a l’hora de l’esplai, i per resultar amable en aquella confluència ingrata-, quines són les altres reivindicacions que fa el partit que li arreplega les expectatives. Quines són les altres propostes. Diu que tant li fa. És l’únic que ha trobat que respon al seu ideari personal. Diríem “no és res personal, només negocis”. En aquest cas concret, “no és ideologia, són interessos”. Aquella destructiva incapacitat de pensar allò que ens és comú abans que mantenir l’espai privatiu propi. Com si una cosa pogués acabar amb l’altra.