dijous, 10 de febrer del 2022

temps

“Hui fa vent, i corre l'oratge”
CLARA ANDRÉS

L’oratge agranant els carrers amb una insòlita rancúnia. Inquieta la partença. Prens cafè parsimoniosament. Tecleges i a sota la taula l’escalfor contra l’hivern de les paraules. Udols i cops de fusta i filferros que tremolen i xiulits llunyans que avisen d’una situació incòmoda. Tens una renúncia a mig escriure a dintre d’aquest dia, malbaratant-te els propòsits. Si pogueres, avui faries vida al marge de totes les coses. Et conservaries la quietud de la casa somnolenta en aquest racó de caliu on escrius ara mateix. La follia del vent i les seues interrupcions sobtades. Treves sense avisos. No pots deixar que manen les circumstàncies, malgrat que t’ho demane l’ànim.  Immòbil als esdeveniments, mires el rellotge. El temps t’arrossega, com el vent el fullam caigut sobre les voreres. Penses, sense vindre al cas: la imparcialitat fa créixer injustícies en indrets que fins i tot no coneixes.