filant prim

El recent atac de burrera que li ha agafat al regidor de VOX a Borriana, negant-se a renovar la subscripció que la biblioteca del poble tenia sobre publicacions escrites en català i on ell mateix, en un rampell d’analfabetisme èpic, hi ha anat a retirar-les, té als catalans astorats. RAC1 s’ha encarregat de magnificar el fet com si es tractés de la caiguda de la línia Maginot. Però crec que el ressò que ha pres aquesta imbecil·litat sorprén més per la reacció que ha generat entre els oients que pel fet mateix. És el primer cop que el poble català troba indignació en una agressió “quotidiana” de les que es pateixen a dojo al País Valencià. Imagine que pel fet d’haver-se fet present entre les anodines notícies sobre la calor que sovintegen ara els mitjans. Una indignació que els fa dir coses com ara “com és que la gent no pren els carrers!” i altres proclames a la revolta. I que, després de tot, només acabarà servint perquè puguen posicionar-se com els únics i genuïns capdavanters de la lluita per la cultura que ens és comuna. I, evidentment, justificar-se en la generalització, tan suada, de com som de fatxes els valencians. Aquesta superioritat moral em pot, la veritat. Com si ells no patiren censures més doloroses per part d’aquells que consideren seus. Entenc que tot forma part de la campanya contra el més que previsible assentament de l’extrema dreta a les Corts Espanyoles que, si déu no hi posa remei, acabarà sent realitat per obra i gràcia d’un PP àvid de mamar-li-la a qui siga menester per tocar poder. Però cansa veure’s convertit en instrument de tortura per a aquells que encara creuen (pobra gent) que viuen a la terra promesa, quan cada vegada és més un paradís fictici, abundat de profetes que no fan altra cosa que enredar més la troca. I la ciutadania viu una desmobilització constant, sense adonar-se’n.