“La sort d’emmudir”
MAURICE BLANCHOT
Penses a desfer-te’n d’aquesta activitat que fas de romandre davant l’ordinador, cada matí, per veure si s’han produït canvis en la notorietat que necessites a les xarxes en la teua condició d’escriptor. Una notorietat que, lluny de resultar-te profitosa, et fereix. Aquest finestral et treu la pau. Et distreu, més bé. I t’obliga a interactuar amb un món embogit, habitat per éssers histriònics que volten de manera permanent el conflicte, com les arnes a la llum, i la seua cridòria impossibilita la serena actitud de la reflexió. Necessites un ordre emocional concret. No pots esdevenir la constant d’una exigència que, en el fons, et resulta ingovernable. Que et ve imposada sempre des de fora. Aquella selecció que mai no has fet de missatges i que trobes sovint, et treu la voluntat més profitosa. Prens en consideració passar al silenci. Ja no pots més amb les vores esmolades. Necessites mantenir-te invicte sobre aquest estat de crisi permanent que imposen els altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada