“[…] les memòries no són ni testimoni, ni faula, ni transcripció analítica. Unes memòries són una obra de prosa narrativa sostinguda que es regeix per una idea del jo forçat a extreure de la matèria primera de la vida un relat que doni forma a unes vivències, que transformi uns fets, que ofereixi saviesa. En unes memòries, la veritat no s’obté mitjançant un simple recital de fets reals; s’aconsegueix quan el lector arriba a creure’s que l’escriptor treballa de valent per connectar amb la vivència en qüestió. El que li passa a qui escriu tant és; el més important és el sentit ampli que qui escriu és capaç d’extreure del que ha passat. Per fer-ho, cal el poder d’una imaginació escriptora. Com va dir una vegada V.S. Pritchett sobre el gènere: El mèrit el té l’art. No et donen punts per viure.”
“L’escriptura s’endinsa en nosaltres quan ens dona informació sobre nosaltres mateixos de la qual tenim necessitat en el moment en què llegim. [...] Quan un llibre meritori rep unes pèssimes crítiques en publicar-se o bé deixen pels núvols un de valor passatger, no és que el llibre, en cap d’aquests casos, l’estigui llegint la persona correcta o equivocada, és que ha coincidit amb el moment correcte o equivocat. Aquest llibre, sigui bo o magnífic, s’enfonsa com una pedra perquè el que ha de dir no es pot assimilar en el moment; mentre que aquest altre llibre, clarament efímer, té una bona rebuda perquè el que aborda és viu —ara, en aquests moments— en la psique col·lectiva. Que és potser com hauria de ser. La vida interior només es nodreix si rep el que necessita quan ho necessita”.
“[...] Llegir a través de la necessitat pròpia, limitada però aclarida, vaig concloure, era ensenyar-se a un mateix a com escriure més bé, i com ensenyar més bé a escriure.”
LA SITUACIÓ I LA HISTÒRIA
Vivian Gornick
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada