dilluns, 22 de juliol de 2019

l'essencial bellugadís


“El senyal de les coses es trasmuda”
JOSEP CARNER

Romans en aquest espai inalterable. Et mous, però, entre el seu ordre. El viatge provisional encaixa com el moviment de les molècules a dintre dels cossos. Tu ets l’únic que disposa d’aquesta capacitat. Ets l’essencial bellugadís. El corrent. La resta manté aquella insípida aparença de control. D’exactitud posicional. De sobte, cerques variacions. Tres anys després decideixes separar tres dits el sofà de la paret. Alliberar-lo així de la rigidesa a la que el tenies condemnat. Creus que pots retornar-li aquella comoditat articulada que disposava en el seu origen de compra. I ho aconsegueixes. Aquella adaptabilitat li retorna la novetat d’una comoditat de la que encara no havies gaudit. Només enretirant el moble, una mica. T’hi fixes en la perpendicularitat aconseguida entre les seues formes rectangulars i les ratlles que dibuixen les rajoles del terra. Tot ha de resultar acomodatici a l’espai, no solament del teu cos. Després ordenes els calaixos de la còmoda del pare. Et desfàs d’objectes que, de sobte, et semblen inútils. Vols fer lloc a coses que vindran. Hi ha records que no pots esporgar i que mantens estalvies d’aquella dèria per llençar. Això els salva. I tornen la seua condició de refugiades a l’interior d’aquella fusta. Fins el proper desfici d’ordre. Passeges la mirada per la resta de la casa. Vols descobrir-li aquelles imperfeccions que et menen a acomodar-la del tot a la teua organització. No saps per què, però vols que cada article d’aquell aparador de circumstàncies que habites esdevinga al seu lloc tan perfecta com una encaixada de mans. Durada. Determinació. Pressió. Aquella habilitat intacta per dictar-te llargues llistes de propòsits que acumules davant el perill, sempre present, de pensar-la.