dijous, 10 d’octubre del 2019

adéu

“No te’n vagis, abisme, del meu costat”
MILO DE ANGELIS


L’adeu és un animal fet de dits, que repta per la superfície empolsegada de la tauleta de nit, i apaga el llum. La realitat, però, parla més enllà de la fosca. De les coses que vam ser entre aquells llençols que ens han esborrat en la conveniència d’allunyar-nos. L’adeu és una mà que ens tanca els ulls quan se’ns mor el camí que compartíem i tot es torna feridorament diàfan més enllà de les parpelles closes. I venen les circumstàncies que teníem abans de totes les coses, amb el seu cúmul de dubtes. I cada so és una pregunta que mai no pots arribar a contestar. Una sol·licitud de dol. Un silenci encerclat de barandats que aturen el xerroteig de la vida. Allò que escoltes és només un acufen que et margina de la remor calma de la propera eixida. Demà marxes.