¿Serà així que, en el camí de la fosca,
anirem a l'encontre de la llum?
FRANCESC PARCERISAS
Decidir sobre el blanc o sobre el negre. Sense imposar-se matisos. Quina és la diferència entre una discussió raonada o afectada per la inconveniència sobtada dels desitjos? On és el marge? On la línia que ho defineix d’una manera o una altra? Ser concís i directe diuen que té a veure amb la sinceritat. Mai no es parla de cruesa. Com si a l’honestedat no li calgués un exercici d’empatia per tal de fer-se efectiva. Com si no calgués tenir en compte els efectes de l’impacte d’allò que dius sobre el desconcert de l’altre. Dir-ho, simplement. Abocar el sac. Buidar el pap. Allà va. Com si la gestió més important foren els efectes secundaris. Com si no calgués una mínima prevenció en l’administració de l’argument. Com si no calgués argument, només desig. Vull fer tal cosa. Agafe. Deixe. Oblide. M’emporte. Com si no deixarem seqüeles. Com si no tinguérem responsabilitat sobre les persones que entomen la discursiva d’aquell greuge. Els sentiments personals i la llibertat. Només. Llibertat o lleugeresa? Llibertat o imprudència? Com podem mesurar aquestes coses? La sinceritat com a valor. Indefugible. Sinceritat o tosquedat? Pensar l’altre com si tothom tingués un refugi atòmic on estalviar-se les radiacions de la pena. Ser sincers o simplement fugir? La situació mana, segurament. Ser-ne estalvi i córrer. Alliberar-se amb una forta estrebada. Pensar només amb el camí que s’obre al davant. Trencar aquell silenci que ha disfressat una submissió que no tenies. Posar fi. Però també seure. Prendre’s temps. Col·locar cada paraula sobre el tauler de les controvèrsies. I avançar la discussió sobre l’estratègia de l’empatia. Dissipar la boira. No per mitigar el dolor. Només cal deixar una raó que puga fer lògic el dol. Deixar la llavor de l’acceptació. Gestionar el temps com un aliat. Saps que la gent que no vol patir és la que més patiment afegeix a les coses.
