dijous, 25 de juny de 2020

la dolça fruita de l'alegria




Tu ja saps com són aquestes coses. Les hores del meu viure van, sovint, imposades de solituds que m’estoren la jornada en una aparent infinitud de claudicacions. I que vaig bevent-me els instants que no sé res de tu, i acabe embriac de melangies. Fins que, com en una casualitat, sona el telèfon i escolte la teua veu i, màgicament, se’m descusen les vores del riure perquè em puga ser ben ample i es belluguen les cortines que no em deixaven veure els records que tinc teus en usdefruit fins la propera trobada i s’eixuguen els vidres on em pentine la llum de la mirada i note les cançons de la meua adolescència de nou en la punta de la llengua i deixen de fer soroll els talons de la pluja caminant els carrers en retirada i torne a tenir geranis somiant-me la terra dels cossiols i el sol fent niu en els racons impossibles de la balconada. M’agrada que sigues tu la moneda que estalviava per comprar-me la dolça fruita de l’alegria.