dijous, 7 d’octubre del 2021

no escric

Ens nodrim de paraules

i, algunes vegades, habitem en elles

MIQUEL MARTÍ I POL


 

Ja no sé el temps que fa que no escric. No tinc resposta per a les circumstàncies d’aquest exili. No és indiferència sobre tu. És un silenci que m'ajorna totes les paraules. Se’m podreix el dir a poc que el deixe sobre el cistell dels esdeveniments. No fa profit. Sense haver passat res d'extraordinari. O potser per això mateix. No vull fer-te sentir perifèria de la meua atenció. És una sensació estranya. No m'ho tingues en compte. I mira que faig un gran esforç per no esborrar açò que dic, perquè no explica res. Perquè res d’allò que puga argumentar no sembla cert. Queda fals, com una excusa improvisada amb els retalls de la pressa. I saps? No escriure és no saber on anar. Fa temps que no puc mapejar de paraules aquesta estada. Eixut. Sec, com un rosegó oblidat al fons d’una panera.