Tots els dies seran setembre

“Tots els dies seran setembre” són 15 històries, però en realitat podria ser una de sola. Dos personatges s’apleguen en una trobada incerta. A cegues. És el primer moment de la seua coneixença. Tot i que abans van ser les paraules. Es llegien. I això posa en relleu moltes coses. Els anticipa. Obri expectatives i volen referendar-les amb la física del moment. Mentre parlen i es temptegen fan apunts d’altres vides, d’altres persones. De moments que esdevindran, fins i tot. D’allò que van ser i que podrien haver sigut. I a partir del comiat d’aquell encontre, cada moment referenciat té la seua pròpia història. “Tots els dies seran setembre” podria ser una novel·la coral, amb personatges lligats entre ells només pel fracàs dels seus propòsits. És la constant d’un relat que viu aturat en uns fets que ja mai més no podran ser. Aquella frustració que encamina a tothom en el seu dia a dia cap al no-res. La jornada que marca el calendari i on vam començar a viure la llarga estada de la pèrdua. El desamor, la mort, els somnis truncats. Feta de moments esparsos. Amb personatges que s’hi descobreixen ancorats en un passat, víctimes, proscrits de la felicitat que han cercat amb deler i que malviuen en el territori erm del desafecte. A “Tots els dies seran setembre”, descobrim que el record és l’únic destí inevitable.