filant prim

L’últim llibre de l’any passat en incorporar-se a la biblioteca personal ha estat el volum “Diaris de Virginia Woolf”, una selecció de Gonzalo Torné, traduït per Carlota Gurt i publicat per Club Editor. Aprofitant que Montse em proposa que ens desplacem a Barcelona per fer un volt per les botigues de roba del passeig de Gràcia, prenc en consideració deixar-me caure en les llibreries que habiten el carrer paral·lel de Pau Claris. Aquest cop, però, la visita la faré curta. Només Ona, perquè amb aquest llibre superaré en escreix les expectatives de despesa que tenia. Vaig sortir de la botiga entre complagut i dolgut. Els 38€ que havia hagut de pagar per ell van causar sorpresa fins i tot a la dependenta que me’ls va cobrar i que no es va estalviar d’expressar en veu alta el que li semblava un despropòsit. Abans d’agafar-lo, durant una bona estona vaig tenir a les mans “Diari d'una escriptora. Selecció a cura de Leonard Woolf” publicat per Viena, a un preu sensiblement inferior (26€), però el fet que fos un manuscrit que havia estat esporgat pel seu marit, tot i fer-ho sota l’excusa de presentar únicament el testimoni sobre la vida literària de l’escriptora, em va fer decidir-me pel primer. De sobte em va poder més el fet de pensar que Leonard volia escamotejar-nos interessadament una part del pensament de l’autora, i sota aquest prejudici, vaig resoldre enfonsar en les tèrboles aigües de  l’addicció la il·lusió d’emportar-me’n a casa un parell més. En ment tenia el segon volum dels diaris de Chirbes, per exemple. Cosa que hauria d’haver comprat a Laie (ho tenia previst, era a cent metres). O “La memòria més secreta dels homes” del Mohamed Mbougar Sarr, que també em feia molt de goig tenir (i llegir). I el “1969” del meu admirat Eduard Màrquez. En cite tres només per no fer més llarg ni l’apunt ni la frustració.