la caixa negra

Soc un modest aficionat a la novel·la negra. La que l’amic Toni Cucarella li agrada anomenar “de lladres i serenos”. Probablement, aquesta seria la definició en català més encertada. Però aviat incorporem altres conceptes que ens sembla més lluïdors. Potser som més provincians que no ens pensem. En aquesta ocasió he triat “La caixa negra” de Michael Connelly (@serienegra_rba traducció de Ricard Biel) i el seu detectiu Harry Bosch, a qui vaig descobrir abans en l’adaptació en sèrie que ofereix Prime Video. Aquí mira de resoldre un assassinat ocorregut a Los Angeles, durant els disturbis racials de 1992, però vint anys després, quan les proves i els testimonis són dubtosos o han desaparegut. Bosch és un personatge conscienciós, obcecat a trobar la veritat, que defuig el politiqueig que sovinteja la comissaria, trampolí per a personatges d’ètica dubtosa que volen anar a més a costa de les víctimes i que el posa en el punt de mira de tothom, els dolents i els qui no haurien de ser-ho tant. Amb molt poca acció en la trama, el que més atrau és resseguir el fil de la investigació. El procés que el mena a anar lligant caps fins a resoldre el cas. Els moviments, les estratègies. I tot això mentre, alhora, intenta gestionar de manera maldestra, però voluntariosa el seu paper de pare d’una adolescent que acabarà seguint-li les passes. Imagine que Connelly serà un gran coneixedor d’aquest món (va treballar de periodista de succeïts durant molt de temps) i això dona una gran versemblança a la història. Llàstima que aquest siga l’únic exemplar traduït al català d’aquest detectiu.