elevación

Els darrers llibres de l’Stephen King que estic llegint no són, ni de lluny, les seues primeres novel·les. Però això no vol dir que siguen tampoc les pitjors. Aquest home disposa d’una capacitat envejable de creativitat i de mestratge que et fa interessar per qualsevol cosa que escriga. No em faré pesat dient allò sobre la construcció dels personatges, que acaben tenint aquell pes sobre la història que els fa tan versemblants i imprescindibles. I que et lliguen a la seua sort, a cada cosa que els passa. Aquella capacitat fascinant d’adoptar-los emocionalment. Afegir-hi carisma. I l’habilitat per contar l’acció, de fer-te sentir el sotrac de cada cop. De situar-te al bell mig d’allò que està passant i posar-te el cor a cent. Llegir a King i involucrar-se en tot allò que diu. No trobar res sobrer. L’encaix perfecte de cada cosa que escriu i la funció que té en la trama que desenvolupa. Com va encenent després tots els per què fins a esdevenir el final un espectacle de focs d’artifici. ”Elevación”, editat per Suma @megustaleerv és un conte llarg o una novel·la curta on el mestre de Maine relata la història de l’Scott, que pateix una pèrdua de pes específic (literalment) sense que això afecte a la seua anatomia. Abandona progressivament el lligam amb la força de la gravetat i, alhora, experimenta l’alliberament que això suposa. No sense abans reconstruir altres relacions veïnals que necessitaven el pes d’una bona convivència per poder ser possibles. Cert que ens recorda altres llibres sobre evolucions insòlites, com ara “L’home minvant” de Richard Matheson o “El curiós cas de Benjamin Batton”, aquell relat de l’Scott Fitzgerald que va servir per a la pel·lícula del David Fincher. “Elevación” també és una metàfora sobre la superació de les individualitats i les creences més ràncies per poder així aconseguir un futur comú. Missatge força necessari en una època tristament trumpista.